José Antonio Bonet
Universitat de Lleida
Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya
El passat 15 de novembre va començar la campanya de la recollida de la tòfona negra que es perllongarà fins el proper 15 de març i aquest any la campanya sembla ser que promet a nivell estatal (principalment a la província de Terol) degut a les pluges que van caure i als regs de suport implantats, que han permès que el apreciat fong pogués desenvolupar-se i engrossir. A Catalunya, la producció silvestre no es preveu gaire bona, mentre que la de cultiu pot arribar a ser-ho, sempre gràcies al sistemes de reg que permetrà que hi pugui haver producció. La tòfona, sempre envoltada d’una aura de misteri, potser pel fet de créixer sota terra, de necessitar de l’ajuda d’un gos per a la poder detectar-la i recollir-la, pel seu profund aroma i peculiar sabor o pels seus elevats preus de mercat és sense dubte un dels principals productes gourmet de la cuina mediterrània. També ha contribuït a forjar el mite de la tòfona negra el fet de que la seva compra-venda s’havia fet tradicionalment en uns mercats poc convencionals, ubicats en bars, restaurants o estacions de tren a altes hores de la nit. Però avui en dia la situació dista molt de semblar-se a aquest relat històric, gairebé místic. La recollida de les tòfones que tradicionalment s’havia fet en terrenys silvestres, ha donat pas a plantacions amb alzines o roures amb les arrels inoculades amb el preuat fong que es varen començar a produir en vivers comercials a partir dels anys 70 del darrer segle. Des d’aquests tímids inicis, molt s’ha avançat en la domesticació del diamant negre de la cuina. La millora del coneixement de la ecologia de la tòfona negra ha permès, mitjançant la estreta col·laboració en la investigació entre universitats i centres de recerca i productors, el dissenyar tècniques de gestió que avui en dia fa que el cultiu de tòfones hagi deixat de ser una opció arriscada per esdevenir un cultiu segur, que pot ser molt rendible, sempre que les condicions siguin les adequades.
La realitat ens mostra que avui a les terres de Lleida, les plantacions tofoneres puguin arribar a les 900 ha, gairebé un 65 % del total de plantacions existents a Catalunya, però encara molt lluny de les 20.000 ha de plantacions existents avui en dia en el conjunt de l’estat espanyol, que amb una producció anual estimada de 60 tones, ha sobrepassat a França com el primer productor mundial de tòfona negra. La demarcació de Lleida, sobre tot al Prepirineu i algunes parts de les Garrigues té una aptitud idònia per al cultiu de la tòfona negra, essent molta la superfície susceptible de desenvolupar el fong. A aquesta superfície, caldria afegir la superfície que sense ser idònia, poden permetre desenvolupar el cultiu tofoner amb una gestió específica (com pot ser amb el reg). Aquest es l’objectiu de la Universitat de Lleida i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que amb el suport de la Diputació de Lleida mitjançant la operació INNOVATRUF (PECT El Bosc, el primer recurs de l’economia verda – Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea-Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020) estan desenvolupant un programa d’investigació i transferència de tecnologia que esta assajant diferents tècniques de control de la vegetació competidora i del reg en plantacions tofoneres. Els resultats preliminars son encara incipients però permeten ser optimistes en que el cultiu de la tòfona negra pot esdevenir una de les possibilitats més rendibles del medi rural lleidatà. No estem tant lluny de poder desitjar que comenci el fred de l’hivern, per gaudir de la preuada tòfona negra de les nostres contrades!.